tag:blogger.com,1999:blog-88000789297624000072024-03-13T20:05:07.530+01:00LLiBRe DeL NàuFRaG(darrers pensaments)Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.comBlogger37125tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-68031031140054428172017-06-11T13:50:00.000+02:002017-06-11T13:50:40.551+02:00CicutaAmb el que ha plogut, la collita de cicuta –aquella arxiconeguda planteta amb que es va preparar el verí causant de la controvertida mort de Sòcrates– és tan abundant com en anys. Podríem elevar aquest fet a la categoria de metàfora de la vida quotidiana?Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-12799398810508696352017-05-29T12:43:00.003+02:002017-05-29T12:43:59.549+02:00ErotismeL'erotisme de baixa intensitat, és a dir, aquell que amera la publicitat i que per principi ha de restar insatisfet i delerós, forma part d'un estil de vida que empra la líbido com a combustible de la maquinària social.Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-56542145935261268112016-02-09T16:26:00.001+01:002016-02-19T20:28:49.205+01:00Les arrugues de l'adversitat + Llapis, paper i bombes<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS22ILl-WHol7FM1z-JBHQoYBt1CYzeBrUk1aGyKhGDRDt5-19pEznBeclKwX84ExJ3Pi0xmau2h5mRY3sor-R0Q8HNZKU0tgjczYDMI7sW7Zx59wFmXQvIIFEI5QfDqv0SO7eHFvpZv8/s1600/LesArrugues.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS22ILl-WHol7FM1z-JBHQoYBt1CYzeBrUk1aGyKhGDRDt5-19pEznBeclKwX84ExJ3Pi0xmau2h5mRY3sor-R0Q8HNZKU0tgjczYDMI7sW7Zx59wFmXQvIIFEI5QfDqv0SO7eHFvpZv8/s640/LesArrugues.jpg" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnJiep-XXIUpkiFyCGI52DZfod6GytTv5xS0nRZN4vMaonnS3-LCvD7AKRPB0tbNHhxyT0npyuZLyPcivmT9i_XMkXqjG67IxxMwEr6ohvY4l9UoBzlBvDCteEhdUKx7knR6J30vNtkhY/s1600/Bombes%252C+paper+i+llapis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnJiep-XXIUpkiFyCGI52DZfod6GytTv5xS0nRZN4vMaonnS3-LCvD7AKRPB0tbNHhxyT0npyuZLyPcivmT9i_XMkXqjG67IxxMwEr6ohvY4l9UoBzlBvDCteEhdUKx7knR6J30vNtkhY/s400/Bombes%252C+paper+i+llapis.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
L'Associació Cultural Republicans de Xàtiva commemora el bombardeig de l'estació de Xàtiva amb dues exposicions patrocinades per l'Ajuntament de Xàtiva que recullen, per una banda pintures, serigrafies i fotografies d'artistes que reflexionen sobre aspectes diversos de la Grerra Civil i, per una altra, dibuixos que reflecteixen el conflicte bèl·lic des de les mirades infantils dels xiquets de la guerra.<br />
<br />
Ambdues exposicions seran inaugurades avui dimarts 9 de febrer de 2016 a les 19:30 h i podran ser visitades a la Casa de la Cultura de la ciutat fins al 18 i el 25 d'aquest mateix més.<br />
<br />
Joan Ramos, Miquel Mollà, Carme Caldés i Ernesto García Lledó són els artistes que participen en la mostra.Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-9483191622679052432016-01-26T14:51:00.003+01:002016-01-27T13:35:28.247+01:00Alfonso Rus oníric<br />
El que són les coses, despús-anit vaig tenir un d'aquells somni d'angoixa que un sol patir quan té molèsties gàstriques i al qual apareixia Alfonso Rus plorant les suposades trampes i malifetes dels anys passats al front de l'Ajuntament de Xàtiva i la Diputació de València. Tret d'aquest detall no recorde gaires coses més. He fet introspecció i m'he psicoanalitzat, sense poder trobar la raó per la qual Rus havia aparegut com a figurant en la pel·lícula que fa dues nits em vaig montar. Fa algun temps li vaig dedicar al personatge una <a href="http://miquelmollaserigrafies.blogspot.com.es/2016/01/alfonso-rus-i-la-fotografia.html">serigrafia</a> i una petita <a href="http://miquelmollallibredelnaufrag.blogspot.com.es/2013/02/collaboracions-falleres.html">tira còmica</a>, és improbable que haja estat per això. Avui, després del que ha passat, estic per donar crèdit a una altra explicació: dec tenir poders premonitoris. Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-68950642074672948232016-01-23T19:54:00.000+01:002016-01-23T19:54:07.742+01:00Política i arquitectura<br />
Em sorprén aquesta vesprada escoltar en un programa de ràdio presentar, com una novetat, un grup d'arquitectes que pretenen fer política amb l'arquitectura. Quina novetat! No és això el que han vingut fent les classes dominants des de l'època megalítica?Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-52196100739264350652015-12-09T12:21:00.001+01:002015-12-09T12:21:08.816+01:00Paranoia psicopedagògica<br />
De sempre m'ha fet un cert repelús la Pedagogia –abomine de la Didàctica com a ideologia–. Tinc l'enutjosa sospita que els psicopedagogs volen dominar el món fent-nos creure que és més important <i>aprendre com aprendre</i> que <i>aprendre</i>, simplement.Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-71302161129640461752015-08-15T11:23:00.001+02:002015-08-15T11:23:26.201+02:00Fatalitats<br />
Madurar sense envellir, és impossible. Envellir sense madurar, és lamentable.Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-50840049571205721992015-08-12T02:48:00.001+02:002015-08-12T03:35:00.389+02:00Pensar les Comarques Centrals des de Xàtiva<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://vimeo.com/14866299"><img border="0" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN6dMWMF0_Z_b8sgVurDfhyphenhyphenWnx8UfrsmZMo7EtJWcDv-qhM_sxtR291rqkwvlpnBP3t90XHS5eMiDTXqSZxetdmi4PFe-tdGbLu8O6CVVCvHMHetl1DWw0NGzTseF1xri971pu-QWFaUQ/s400/IllaDeX_tiva-1.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
Com a mínim sorprenent el documental <a href="http://vimeo.com/14866299">Illa de Xàtiva</a>, una producció de Terradelfoc dirigida per Rafa Carril. Un guió intel·ligent, voluntat d'objectivitat i un desplegament de recursos més que acceptable, tot ben adobat per tal de sospesar la insuportable lleugeresa del futur incert d'una llengua i una cultura que al País Valencià camina cada vegada amb pas més decidit cap a l'extinció i l'oblit. Un recorregut envolvent per sis talaies des d'on observar amb prou distància la ciutat que un dia va somiar ser capital política dels valencians. Sis lúcides reflexions sobre el que va poder ser i no ha estat.<br />
<br />
Pel que fa a la llengua i al valencianisme polític, Xàtiva és de fa ja temps una terra abrusida pel vent de ponent. Més que a una illa, la seua condició s'assembla perillosament a la de les barcaroles de la famosa estampa de Hokusai. Les esperances que no siga definitivament engolida per la mar són ben minses.<br />
<br />
¿Podran unes inarticulades Comarques Centrals Valencianes preservar per molt temps aquella puresa ètnica sobre la qual es pretenia bastir una voluntat de redreçament cultural del nostre poble?<br />
<br />
No et perdes aquest interessant <a href="http://vimeo.com/14866299">documental</a>!<br />
<div class="clear" style="clear: both; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 16px;">
</div>
<span class="widget-item-control" style="float: right; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 12px; height: 20px; line-height: 16px; margin-top: -20px; position: relative; z-index: 10;"><span class="item-control blog-admin" style="display: inline;"><a class="quickedit" href="http://www.blogger.com/rearrange?blogID=8800078929762400007&widgetType=Text&widgetId=Text6&action=editWidget&sectionId=sidebar-right-1" style="color: black; cursor: pointer; opacity: 0.5; text-decoration: none;" target="configText6" title="Edita"><img alt="" src="http://img1.blogblog.com/img/icon18_wrench_allbkg.png" height="18" style="-webkit-box-shadow: none; background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-style: none; border-color: initial; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; border-width: initial; box-shadow: none; position: relative;" width="18" /></a></span></span>Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-25570790491187671382015-08-12T02:38:00.002+02:002015-08-12T03:12:32.214+02:00La sordera de la Justícia<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdfyVoIxMT5KgpIXBa0rvpj91_DMo4Kp8_cT-H8yLPjDTIoD2n3uRhsMpNjwf09LG_68jEyotYRLLv6-Jfdm1VaFBTU8BhncwBbWCL8BaA3PZb1kYedLHAYmpBmdD7KYmUIAed805UFBU/s1600/Just_cia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdfyVoIxMT5KgpIXBa0rvpj91_DMo4Kp8_cT-H8yLPjDTIoD2n3uRhsMpNjwf09LG_68jEyotYRLLv6-Jfdm1VaFBTU8BhncwBbWCL8BaA3PZb1kYedLHAYmpBmdD7KYmUIAed805UFBU/s320/Just_cia.jpg" width="320" /></a></div>
Aquella sobtada sentència que condemnava el jutge Garzón a 11 anys d'inhabilitació pel cas de les escoltes dels corruptes de la trama Gürtel deixava ben palés que la Justícia no sols ha de ser cega, sinó també sorda.</div>
Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-31419893569654889342014-12-19T11:21:00.003+01:002014-12-19T18:44:16.878+01:00Els 7 d'Aielo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDQB7EFcZDfK6gauAZWkxSSumgyYlT2YborCKm7qpxaKdAV3KacA4X0NsqfAA3l2Q3uzH91ERYWdBCF_EtLqw4pIJxyiq0O9IL6Z1B6GE3woOkDQjD-QwI8nZtufYDX7okZ49dZLcn4EA/s1600/MostraSerigrafia7D'Aielo2.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjU4ZJbxppG_X8nQnT8W9D0QRP63nZ0DTa01dY3b5oXfhOVWDjKButMlOlrL1vl638Ih-Lv0t-lKt15ybfOm_ZFeNh_tPD1RnkZZfTuFa6MWnZhiHKKIxuNvNdHcKr3dPX6VxateKJNcPo/s1600/MostraCarpetaUlleye.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br />
El proper dissabte, 20 de desembre, a les 20:00 h es presentarà a la Llibreria La Costera de Xàtiva, una serigrafia editada per Ulleye en memòria dels set republicans d'Aielo de Malferit afusellats a Paterna entre novembre i desembre de 1939 pel bàndol franquista, després d’una farsa de judici sumaríssim. En l'acte intervindran el músic i compositor aieloner Llorenç Barber i l'autor, el dissenyador i artista plàstic Miquel Mollà.<br />
<div>
<br />
L’edició consta de 100 exemplars, numerats i signats per l’autor, estampats a 4 tintes sobre paper Modigliani de 260gr/m2 a l’obrador del mestre serígraf Armando Silvestre.<br />
<br />
Podrà adquirir-se a la Llibrería La Costera de Xàtiva, al quiosc de la plaça de la Constitució d'Aielo de Malferit (Plaça de la Constitució, 2) o sol·licitant-la a ulleye@ulleye.com.</div>
Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-38237305831038333062014-10-01T23:34:00.001+02:002014-10-01T23:36:21.552+02:00Art i fisiologia<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU3hzXCOLYQ5t4BpVU70q6hDACZbbKkVhWDrYS1AaFOP8bS_CV0v4-BmeyWylanHo8up1wWsXTtrUau6GNsXgi1I_ZdJhNWq6wJ3E7vgiLgQrnN6GPZvS41WKrsiZrU6rf0dZlh24D8po/s1600/Durer+Dream+Vision.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhU3hzXCOLYQ5t4BpVU70q6hDACZbbKkVhWDrYS1AaFOP8bS_CV0v4-BmeyWylanHo8up1wWsXTtrUau6GNsXgi1I_ZdJhNWq6wJ3E7vgiLgQrnN6GPZvS41WKrsiZrU6rf0dZlh24D8po/s1600/Durer+Dream+Vision.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<br /><br /><div>
Nüremberg, 8 de juny de l'any del senyor 1525. Encara fosc, el mestre Dürer es desperta d'un malson. Està tan colpit i angoixat que, en llevar-se, agafa paper i pinzell i esbossa la visió d'un diluvi colossal en una petita aquarel·la a sota de la qual data i descriu el somni: <br /><br />[…] vaig veure com van caure grans aiguats del cel. El primer va colpejar el sòl a prop de quatre milles de distància de mi amb una força tan terrible, enorme soroll i esquitxades que va ofegar tot el camp. En vaig quedar tant colpit que vaig despertar abans que comencés el xàfec. I la pluja que va seguir va ser enorme. Algunes de les aigües van caure a certa distància i d’altres molt a prop. I procedien d’una alçada tal, que semblaven caure a un ritme igualment lent. No obstant això, la primera aigua davallada sobtadament havia caigut amb tal velocitat, i acompanyada pel vent i un brogit tant aterridor, que quan em vaig despertar tot el meu cos tremolava i no em vaig refer fins al cap de molta estona […].<br /><br />El 21 de maig, havia fet 53 anys i només en viuria 4 més. Era, doncs, un ancià si considerem l'esperança de vida de l'època.<br /><br />Molts especialistes vinculen aquest somni amb les tensions religioses de l'Alemanya de la Reforma i la creença popular que un gran diluvi destruiria el món. Tanmateix, independentment de les particularitats de la fantasmagoria onírica, la causa efectiva del somni podria ben bé haver estat una simple, prosaica i irreprimible pressió a la bufeta, és a dir, una terrible pixera matinera.</div>
Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-60085556476362963162014-09-21T21:19:00.001+02:002014-09-21T21:19:52.978+02:00Intel·ligència<br />
No t'amoïnes si et sotmets a algun d'aquells indiscrets tests d'intel·ligència i en resulta que el teu QI no és el d'un superdotat. Donat que hom considera la intel·ligència com la capacitat per a respondre d'una manera innovadora davant situacions imprevistes i que és altament improbable que algú altre tinga unes vivències en tot semblants a les teues, és raonable suposar que seràs l'ésser més intel·ligent que mai viurà la teua vida.Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-18496675002559676012014-05-21T21:27:00.000+02:002014-05-21T21:27:12.669+02:00El Gran Germà<br />
La realitat sol superar sovint la ficció. La distopia orweliana <i>1984</i> parlava de telepantalles i control social, però ni remotament va preveure la implantació massiva dels telèfons mòbils, uns petits dispositius que permeten –legal o il·legalment– ubicar, visualitzar i escrutar l'entorn personal de cada ciutadà, a l'hora que rebre una informació sesgada i intervinguda segons l'interés del poder a la xarxa. I tots tan feliços! Què més podria somiar el Gran Germà?Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-34918769305598557742014-05-19T21:12:00.000+02:002014-05-19T21:14:36.350+02:00Juan Francés<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvPT-IuYsBIDKKov2MQvJIy-ZfM-yoixi_6Aew2YYrkwFgg_vz1T0eZ2wiHvJ56nlbo7P2QNfuHjFy2g3qB6AhPUomSqLNgBsMObaSaEMx4t6kx-dO-eddfHCTJb9lOcOKCX2ZmD7_Hbw/s1600/Albereda+Innoce%CC%80ncia+1957.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvPT-IuYsBIDKKov2MQvJIy-ZfM-yoixi_6Aew2YYrkwFgg_vz1T0eZ2wiHvJ56nlbo7P2QNfuHjFy2g3qB6AhPUomSqLNgBsMObaSaEMx4t6kx-dO-eddfHCTJb9lOcOKCX2ZmD7_Hbw/s1600/Albereda+Innoce%CC%80ncia+1957.jpg" height="400" width="322" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;">Juan Francés, <i>Albereda Innocència</i>, 1957</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
Avui dilluns, la radio local xativina ens desdejunava amb la trista notícia de la defunció de Juan Francés: "Xátiva pierde a un gran pintor". [Tot i que la mort es va produir divendres 16 de maig, el tràfec del cap de setmana va fer que no me n'assabentara de les breus necrològiques dels diaris que es van fer ressò.]<br />
<br />
La veritat és que era un mal presagi que, des de feia algunes setmanes, no ens haguessem trobat passejant els nostres respectius gossos. Veient-lo tan lúcid i actiu, un no arribava a creure's que tingués 93 anys. Però ja sabem quins inconvenients té una edat avançada.<br />
<br />
D'alguna manera, Juan va ser un "xiquet de la guerra" –potser no en el sentit estricte de l'expressió–: la guerra el va deixar orfe i va haver de viure alguns fets dramàtics que el van marcar per a tota la vida. Amargors que, d'altra banda, va provar de sublimar amb el conreu de l'art –de la música i, sobretot, de la pintura–. Color i passió a la manera de Vincent van Gogh van anar donant forma a una obra interessant i diversa, sense oblidar fer menció d'algunes incursions en l'abstracció i en una pintura espontàniament metafísica a la qual la seua sensibilitat i intel·ligència naturals i les seues vivències tràgiques el predisposaven.<br />
<br />
Pendent restarà per a sempre la fotografia retrat que pretenia proposar-li amb un ram d'acolorits globus de Fira d'Agost a la mà endinsant-se sota els platans hivernals de l'Albereda Jaume I, com el nen d'una de les seues primeres pintures.<br />
<br />
Descanse en pau per a sempre aquell xiquet que mai no va deixar de ser.<br />
<br />
<br />Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-75033239722364629322013-05-28T20:17:00.000+02:002014-01-27T00:11:01.560+01:00The last gum<br />
<div style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.296875);">
Quan vaig publicar aquella entrada de 8/11/2013 titulada <i><a href="http://miquelmollallibredelnaufrag.blogspot.com.es/2012/11/enganxar-xiclets.html">Enganxar xiclets</a></i>, no pensava jo que el tema pogués donar per a tant, ni que pogués acabar relacionant aquesta llepolia amb l'antiartista Marcel Duchamp i els seus <i>ready-made.</i></div>
<div style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.296875);">
<i><br /></i>Diu la Viquipèdia: "L'artista descontextualitza l'<i>objecte trobat</i> i el situa en un nou espai, on adquireix un nou significat quan l'introdueix en una galeria o museu. L'objecte mundà es converteix en un objecte sagrat". ¿Recordeu aquell famós urinari que sota el títol de Fountain i signat amb el pseudònim de R. Mutt, va presentar Duchamp a Nova York el 1917?</div>
<div style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.296875);">
<br /></div>
<div style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.296875);">
Doncs bé, més o menys aquesta ha estat l'estratègia que ha fet servir el Manchester United per a ajudar a finançar una campanya en favor dels joves discapacitats de la regió: subhastar a eBay el darrer xiclet mastegant per Sir Alex Ferguson, el mític tècnic de l'equip, al partit de comiat del 19/5/2013 a l'estadi del West Bromwich Albion.</div>
<div style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.296875);">
<br /></div>
<div style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.296875);">
Damunt d'un coixinet de vellut roig, a l'interior d'una capseta de metacrilat i amb una placa gravada que resa: "THE LAST GUM. Sir Alex Ferguson. 19.05.2013", la llepolia esdevé un <i>ready-made</i> de manual dadaista.</div>
<div style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.296875);">
<br /></div>
<div style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.296875);">
Els 455.000 € –potser hauríem de comptar ja en lliures, 390.000 £– assolits en la subasta, consagren definitivament aquest <i>objet trouvée</i> com una peça amb aura museística.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQUuFIWW23AlsKok_2dGzzTjK8e99F0xXTTXdADVIlrSvJiCUtjxAI9xVHK_vj173abF5dBfWCjKgKB6C7s_D5ZYx117IRV0NVtu6cgEQQMJFz36MxlytjcjsyEu7NTZ-k39fGyudxOYs/s1600/11224013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQUuFIWW23AlsKok_2dGzzTjK8e99F0xXTTXdADVIlrSvJiCUtjxAI9xVHK_vj173abF5dBfWCjKgKB6C7s_D5ZYx117IRV0NVtu6cgEQQMJFz36MxlytjcjsyEu7NTZ-k39fGyudxOYs/s1600/11224013.jpg" height="344" width="400" /></a></div>
<br />
[A propòsit d'un article de Luis Miguel Cámara a la contraportada de Las Provincias del 24/5/2013. Aquest n'és el vincle on podeu trobar l'il·lustrativa foto <span style="-webkit-composition-fill-color: rgba(175, 192, 227, 0.230469); -webkit-composition-frame-color: rgba(77, 128, 180, 0.230469); -webkit-tap-highlight-color: rgba(26, 26, 26, 0.292969); font-family: '.HelveticaNeueUI'; font-size: 15px; line-height: 19px; white-space: nowrap;"><a href="http://www.lasprovincias.es/v/20130524/sociedad/chicle-20130524.html">http://www.lasprovincias.es/v/20130524/sociedad/chicle-20130524.html</a></span>]</div>
Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-30807599822169032852013-05-07T14:25:00.003+02:002013-05-07T14:37:24.486+02:00Crist & Anticrist<br />
Les lleis de la percepció juguen, de vegades, males passades. Damunt la taula del menjador de ca els pares, veia la imatge d’un prospecte sense acabar de cromprendre-la des de la distància. En acostar-me vaig entendre que allò que provocava la meua perplexitat era simplement que l’estava mirant cap per avall. Curiosament, tanmateix, la meua percepció havia construït una imatge alternativa estranya, però versemblant. <br />
<br />
Els psicòlegs de la percepció anomenen aquest fenòmen “anisomorfisme de l’espai perceptiu”. La nostra facultat visual ha estat modelada per l’evolució com a animals terrestres que analitzen el seu entorn generalment dempeus. No ens adonem igual de les coses fent el pi o, simplement, girant-les cap per avall. <br />
<br />
Com a cas pràctic, presente, amb una petita manipulació per la meua part, la imatge que va provocar la meua curiositat. Es tracta de la portada del programa de mà de la Setmana Santa Setabense 2013, amb una fotografia de Josep Miquel Palop, que m’he pres la llibertat de maquillar amb photoshop per a exagerar l’efecte anisomòrfic que em va colpir. Si gireu la imatge 180º veureu l’Anticrist entre les ombres del rostre invertit de Jesús coronat d’espines. Adjunte un dibuix on l'efecte s'aprecia igualment.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxlMXbmrOY4IbMaCCynq8T9TW3xDS1-1h75-hG9_vQjnLz5sDHRInBPxZiamIB-PCJtzZeuK1JBg3oTZf6wslPrnN1jNomATmMRIWshwgISoFNh0djB3_oIbQ0PxgKbEeEJUbny6n5N8Q/s1600/SemanaSanta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxlMXbmrOY4IbMaCCynq8T9TW3xDS1-1h75-hG9_vQjnLz5sDHRInBPxZiamIB-PCJtzZeuK1JBg3oTZf6wslPrnN1jNomATmMRIWshwgISoFNh0djB3_oIbQ0PxgKbEeEJUbny6n5N8Q/s320/SemanaSanta.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-8902877280631421852013-04-29T13:52:00.000+02:002013-04-29T13:54:14.982+02:00Xàtiva, passeig monumental<br />
<div>
<span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El proper</span><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span><b>dimarts</b><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span><b>30 d'abril de 2013</b><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">a les</span><b> 19:30</b><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"> </span><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">i a la Casa de la Cultura de Xàtiva, es presentarà el nou llibre de Toni Martínez Revert: <i>Xàtiva, passeig monumental</i>.</span></div>
<div>
<span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br /></span></div>
<div>
<span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">Des d'aquest bloc volem sumar-nos a la difusió de l'esdeveniment per l'admiració i l'amistat que professem als autors d'aquesta nova publicació.</span></div>
<div>
<span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br /></span></div>
<div>
<span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);">El llibre és un passeig per la ciutat amb fotografies de Miguel Sala (Foto Cuenca) i Julián García (Art3 Video); textos de Toni Martínez i Toni Cucarella, i maquetació d'Artur Heras.</span></div>
<div>
<span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0);"><br /></span></div>
Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-84240535976851343332013-03-30T19:42:00.000+01:002013-03-30T19:43:10.276+01:00L'èxit<br />
Hi ha artistes que, amb una obra mediocre, saben fer-se una reputació i, fins i tot, viure d'ella. N'hi ha d'altres, en canvi, que amb tresors entre les mans moren d'anonimat. Potser tots podríem posar-ne alguns exemples, però segurament no coincidirien –cosa que ens instrueix amargament en relació a com són d'incertes les distincions sobre el mèrit i la bellesa–.Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-21496198513499256122013-02-27T22:40:00.003+01:002013-02-27T22:47:00.151+01:00Col·laboracions falleres<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El proper diumenge 3 de març, la Falla Juan Ramón Jiménez de Xàtiva presentarà el llibre de <i>JRJ 2013</i> i el número 7 del fanzine faller <i>El verí del foc</i>, que enguany comptarà amb una col·laboració de Miquel Mollà en forma de tira còmica sobre l'inimitable Alfonso Rus. Clica al damunt de la imatge per a ampliar.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixe06VG_UdEl6YIJ5-03qxLICm27sJub2hCvPyuEwglzZTxYYxj376Z7faAuvV5nOfL8nrkemsDtqybngoZoaHyrS91fSjszj4PnIs-QoZ8Og8DbDFhxQX87Z83lS9Dtr9LZ0Cs3UrEjQ/s1600/ComTenenDeNegreElCORPet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixe06VG_UdEl6YIJ5-03qxLICm27sJub2hCvPyuEwglzZTxYYxj376Z7faAuvV5nOfL8nrkemsDtqybngoZoaHyrS91fSjszj4PnIs-QoZ8Og8DbDFhxQX87Z83lS9Dtr9LZ0Cs3UrEjQ/s400/ComTenenDeNegreElCORPet.jpg" width="400" /></a></div>
Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-71914794936346040272013-02-11T22:10:00.000+01:002013-03-30T19:45:37.278+01:00Què és i què no és Aixopluc<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0HXb4YVhEpX2FGz4FkCzcQBizrcTjbiFc9rdCNDuDFWTVmogQZCFmwCtKmPZHAMUAwXtAo-eRxwl2V2LBF7QaUriTGNs2V13AxvCJPwhzW9oSIptA_iWi9Tsm9qKL0TvuYqS6uuaXbZg/s1600/P2101048.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0HXb4YVhEpX2FGz4FkCzcQBizrcTjbiFc9rdCNDuDFWTVmogQZCFmwCtKmPZHAMUAwXtAo-eRxwl2V2LBF7QaUriTGNs2V13AxvCJPwhzW9oSIptA_iWi9Tsm9qKL0TvuYqS6uuaXbZg/s400/P2101048.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un grup de ball escenifica la <i>Dansa del vetlator</i>i en honor a les víctimes</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div>
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">El text que tot seguit reproduím correspon a la intervenció de Miquel Mollà en l'homenatge a les víctimes del bombardeig franquista de l'estació de Xàtiva durant la guerra Civil. L'acte tingué lloc el proppassat diumenge 10 de febrer de 2013 a recer del monument <i>Aixopluc, </i>del qual aquest dissenyador gràfic i artísta plàstic n'és l'autor: </span></b></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
"Un any més ens trobem reunits al davant d’aquesta estació per a recordar el terrible bombardeig que, un 12 de febrer de 1939, segava la vida de més d’un centenar de persones i feia de preludi de la repressió d’una llarga i més terrible postguerra, de la privació de les llibertats i de més morts encara. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
En una efemèride com aquesta em semblaria del tot inapropiat no fer cap referència a la crisi economica, política i social que ens desperta cada dia amb un nou sobresalt financer o un nou cas de corrupció més rocambolesc que el del dia anterior. Per això, amb la que està caient, haureu de perdonar-me que només ho haja fet ara tangencialment, de raspat, per a concentrar-me en allò que jo he interpretat, no sé si correctament, que s’esperava del meu parlament. Demane disculpes per endavant si el discurs que he preparat no és a l’alçada del que les circumstàncies exigirien. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Els organitzadors d’aquest homenatge m’han demanat que explique el significat de l’escultura que, després d’un atzarós procés de vora quatre anys va poder ser finalment instal·lada a cuita corrents pel febrer de 2007 com a recordatori permanent d’aquells terribles fets de 1939. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Amb ocasió de l’homenatge d’aquell any i d’aquella inauguració, ja vaig fer un intent d’exposar les claus del senzill simbolisme del monument. Crec que aquelles explicacions continuen sent útils encara per a entendre el seu significat i, qui vulga, pot llegir-les al llibret commemoratiu que, amb la generositat de Martín Impresores, es va editar per a aquell 18 de febrer tan emotiu. En resum, venia a dir que tot i ser una forma abstracta, l’escultura mostrava perfils relacionats amb els fets recordats i el lloc: unes mans o uns braços que s’entrecreuen en l’acció de protegir el cap, unes ales d’avió, la inicial del nom de la ciutat. Va ser el primer simbolisme el que ens va suggerir el nom d’Aixopluc per al monument. El nom no fa la cosa, com diuen, però en alguns casos ajuda. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Jo sóc dels que pensen que l’art ha de mostrar-se per ell mateix, que no ha de necessitar massa explicacions o, altrament, no faria la seua funció. Sempre caldran, però, algunes paraules per a fer més entenedores les coses que nosaltres realitzem amb una intencionalitat i que poden ser interpretades de més d’una manera. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Durant els sis anys transcorreguts des de la instal·lació de l’escultura, he tingut ocasió d’escoltar o llegir comentaris —crec que sempre benintencionats— sobre la idoneitat dels materials, la manca d’un pedestal o el mèrit artístic. Potser, responent ara a aquelles incitacions al debat, ajudariem a comprendre millor el significat d’aquests dos trossos tan estranys de ferro rovellat plantats al davant de l’estació. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Per què l’escultura és de ferro? Per què està oxidada? Podria haver-se fet en pedra o en bronze, materials tots dos molt nobles. Però encara que de vegades no ho semble, l’elecció dels materials artístics mai no sol ser una cosa sense importància i deixada a la improvisació. En aquest cas, tampoc. Tot en aquells fets tristos del 39, ens remetia al ferro: els trens, els avions, les bombes, la metralla... Ni marbre ni bronze podrien haver fet referència a ells amb la mateixa intensitat que el color del ferro oxidat, com una metàfora del temps i la memòria. La pàtina de rovell que durant els darrers sis anys ha anat adquirint l’escultura no és el fruit de la descurança, com alguns han pogut pensar. Aquest és l’aspecte que hauria d’haver tingut en la inauguració del 2007 si la precipitació del muntatge no ho hagués impedit. Un procés accelerat d’oxidació ens hauria costat un temps i uns diners que no teniem. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Heus ací, doncs, explicat per què la nostra escultura és de ferro naturalment oxidat. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Per què no la vam posar damunt d’un pedestal? Per què no se li ha posat un tancat de protecció? Recorde que, dels diversos esbossos inicials d’escultures que vaig mostrar als membres del Consell de la Joventut, només un utilitzava el recurs d’una peana com a suport. La major part de les propostes que vaig pensar eren d’escultures descarregades directament sobre el terra. Algú pot pensar que aquesta és una desagradosa mania de l’escultura moderna, però la raó per la qual aquesta idea acabà imposant-se és ben senzilla: encara que de vegades els pedestals són una cosa útil per a visualitzar un monument, tenen l’inconvenient que, elevant l’obra, també la distancien de qui la mira. Les peanes serveixen per a cridar o bramar consignes des de dalt, per a elevar els sants damunt dels altars, però no per a buscar la complicitat de qui mira o escolta. Una escultura sense pedestal parla de tu a tu amb els que se li acosten, convida a una major proximitat. No és una manca de respecte que la gent puga acostar-se i tocar-la. Aquesta escultura espera que el transeünt travesse l’obertura central com una porta oberta al record de la barbàrie i el dolor de les víctimes, que s’aixoplugue al davall del monument i, en uns instants de recolliment, llija aquelles paraules que preserven aquells fets de l’oblit. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Aquesta és la raó per la qual el nostre monument no té pedestal ni un tancat que allunye les visites. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Per què no la vam fer més realista? A algunes persones els hauria agradat segurament una escultura més figurativa o que hagués fet servir coses més recognoscibles. Aquestes preferències són sempre respetables, però val a dir que, a l’hora de dur endavant el projecte, els seus impulsors van sospesar les diverses propostes que vaig elaborar —algunes de les quals eren efectivament més realistes— i es van decidir per aquesta, crec que encertadament. El realisme no és sempre el més efectiu a l’hora de tractar artísticament les idees i les abstraccions. No cal representar membres amputats o morts mutilats per a manifestar l’horror a la guerra. El memorial per les víctimes de l’holocaust nazi erigit a la ciutat de Berlín, és un bon exemple de com es poden tractar certs temes sense recrear-se en detalls escabrosos o cruents, amb delicadesa; de com es pot impactar sobre la percepció i la ment de l’espectador sense emprar cap representació: només una extensió enorme de blocs de formigó perfectament arrenglerats com un laberint reticular dins del qual deambular errant per corredors interminables, submergit en un entorn d’un gris amenaçador i hostil. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Nosaltres voliem, salvant les distancies i la mesura, que la visita al nostre monument despertara sentiments de respecte i de recolliment, sense grandiloquència. Per això, ens vam inspirar en la senzillesa de certes tradicions funeràries que recorden els morts amb monolits —el monument als maulets de la plaça de sant Francesc n’és un exemple a la nostra ciutat—. És clar que la nostra escultura —com algunes persones bé van remarcar davant la confusió d’alguns mitjans de comunicació— no és un monolit, perquè ni és de pedra ni és d’una peça, però beu d’aquell mateix esperit. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Heus ací algunes de les raons per les quals, encara que recorde braços, mans, ales d’avions o la inicial de la ciutat, la nostra escultura és abstracta. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
La nostra escultura podria haver estat més gran, més expressiva, més estètica si es vol, però no hem d’oblidar, que més ellà d’una obra concreta, allò que veritablement honora les víctimes és la memòria de la gent que les recorda amb respecte i amb una mica de ràbia continguda per uns fets tristos que mai més no haurien de repetir-se. Aquesta escultura, aquests dos trossos de ferro plantats al davant d’aquesta estació, tenen només, doncs, el valor d’una marca en l’escenari del crim, el valor de la fita d’un instant atroç. Ara que, amb el pretext de la crisi, el desinterés i la desatenció dels nostres governants amenaça amb perpetuar la desmemòria històrica del nostre País, actes com l’aplec d’avui són imprescindibles per tal de no oblidar les víctimes dels que un dia van arrabassar la llibertat i els drets socials d’un poble que ha de mirar el passat si no vol repetir-lo. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Que la lucidea i el valor no ens abandonen!"</span>Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-40174825333744316582013-02-08T11:55:00.000+01:002013-02-08T11:56:34.965+01:00Vespertins<br />
A algunes persones la lucidesa ens sobrevé amb nocturnitat... Llavors, embargats per l'emoció de la comprensió nítida del moll de la realitat, vetlaríem tota la nit prenent notes i fent esbossos.<br />
<br />
L'endemà, però, com podríem suportar el dur ofici d'esclau?Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-22691394319700947022013-01-23T22:28:00.002+01:002013-01-23T22:28:42.714+01:00L'eternitat a l'abast d'un clic<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">No hi ha dubte que pàgines <i>web</i>, blocs, <i>facebooks</i>, <i>twitters </i>i serveis semblants, són tremendament útils per a fer-nos visibles. ¿Havieu pensat, però, que faran també la funció de "làpides electròniques" quan morim? Més enllà de la nostra curta existència biològica, mantindran "viu" el record del que vam ser. Això sí, només mentre dure aquest <i>colombarium</i> digital que és la triple w.</span>Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-68070295695896274072013-01-22T00:04:00.000+01:002013-01-22T00:04:03.865+01:00Dubtosa posteritat mineral<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per a la immensa majoria, els quinze minuts de fama de què parlava Warhol seran els que trigarà a ser despenjada la seua fotografia de la porta del tanatori on els podrem visitar de cos present per darrera vegada.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">A tot estirar, algú de nosaltres acabarà com un fòssil estrany als aparadors d'algun museu d'una humanitat futura.</span>Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-27218027109170091042013-01-16T23:41:00.001+01:002013-01-16T23:43:07.595+01:00Viure i recordar<br />
Potser fou Valeri qui va dir que viure i recordar el que havíem viscut era com viure dues vegades. Jo ho deixaria, a tot estirar, en una vegada i mitja.Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8800078929762400007.post-46352355870073102462013-01-10T18:55:00.000+01:002013-01-10T18:55:55.802+01:00Pintar de memòria<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pintar de memòria dotarà les teues pintures d'una certa autenticitat: si tu tens mala memòria, també elles reflectiran els teus <i>lapsus</i>.</span>Miquel Mollàhttp://www.blogger.com/profile/10938741643846801797noreply@blogger.com0