El consol de la religió

Passe pel davant de l'església del Convent de la Consolació —allò que en diuen el Portal Fosc de Xàtiva—. La porta és oberta i, de fora estant, puc escoltar la monòtona salmòdia, com reverbera la megafonia en la buidor sepulcral de la nau. I no puc evitar pensar amb una certa esgarrifança que, per sort, encara sóc viu. ¿Com algú, amb la història que ha plogut, pot encara assistir a un ofici litúrgic sense que li grinyole fins a l'última neurona del cervell?
Com és de reconfortant la religió!