dimecres, 1 d’octubre del 2014

Art i fisiologia




Nüremberg, 8 de juny de l'any del senyor 1525. Encara fosc, el mestre Dürer es desperta d'un malson. Està tan colpit i angoixat que, en llevar-se, agafa paper i pinzell i esbossa la visió d'un diluvi colossal en una petita aquarel·la a sota de la qual data i descriu el somni:

[…] vaig veure com van caure grans aiguats del cel. El primer va colpejar el sòl a prop de quatre milles de distància de mi amb una força tan terrible, enorme soroll i esquitxades que va ofegar tot el camp. En vaig quedar tant colpit que vaig despertar abans que comencés el xàfec. I la pluja que va seguir va ser enorme. Algunes de les aigües van caure a certa distància i d’altres molt a prop. I procedien d’una alçada tal, que semblaven caure a un ritme igualment lent. No obstant això, la primera aigua davallada sobtadament havia caigut amb tal velocitat, i acompanyada pel vent i un brogit tant aterridor, que quan em vaig despertar tot el meu cos tremolava i no em vaig refer fins al cap de molta estona […].

El 21 de maig, havia fet 53 anys i només en viuria 4 més. Era, doncs, un ancià si considerem l'esperança de vida de l'època.

Molts especialistes vinculen aquest somni amb les tensions religioses de l'Alemanya de la Reforma i la creença popular que un gran diluvi destruiria el món. Tanmateix, independentment de les particularitats de la fantasmagoria onírica, la causa efectiva del somni podria ben bé haver estat una simple, prosaica i irreprimible pressió a la bufeta, és a dir, una terrible pixera matinera.