divendres, 19 de desembre del 2014

Els 7 d'Aielo



El proper dissabte, 20 de desembre, a les 20:00 h es presentarà a la Llibreria La Costera de Xàtiva, una serigrafia editada per Ulleye en memòria dels set republicans d'Aielo de Malferit afusellats a Paterna entre novembre i desembre de 1939 pel bàndol franquista, després d’una farsa de judici sumaríssim. En l'acte intervindran el músic i compositor aieloner Llorenç Barber i l'autor, el dissenyador i artista plàstic Miquel Mollà.

L’edició consta de 100 exemplars, numerats i signats per l’autor, estampats a 4 tintes sobre paper Modigliani de 260gr/m2 a l’obrador del mestre serígraf Armando Silvestre.

Podrà adquirir-se a la Llibrería La Costera de Xàtiva, al quiosc de la plaça de la Constitució d'Aielo de Malferit (Plaça de la Constitució, 2) o sol·licitant-la a ulleye@ulleye.com.

dimecres, 1 d’octubre del 2014

Art i fisiologia




Nüremberg, 8 de juny de l'any del senyor 1525. Encara fosc, el mestre Dürer es desperta d'un malson. Està tan colpit i angoixat que, en llevar-se, agafa paper i pinzell i esbossa la visió d'un diluvi colossal en una petita aquarel·la a sota de la qual data i descriu el somni:

[…] vaig veure com van caure grans aiguats del cel. El primer va colpejar el sòl a prop de quatre milles de distància de mi amb una força tan terrible, enorme soroll i esquitxades que va ofegar tot el camp. En vaig quedar tant colpit que vaig despertar abans que comencés el xàfec. I la pluja que va seguir va ser enorme. Algunes de les aigües van caure a certa distància i d’altres molt a prop. I procedien d’una alçada tal, que semblaven caure a un ritme igualment lent. No obstant això, la primera aigua davallada sobtadament havia caigut amb tal velocitat, i acompanyada pel vent i un brogit tant aterridor, que quan em vaig despertar tot el meu cos tremolava i no em vaig refer fins al cap de molta estona […].

El 21 de maig, havia fet 53 anys i només en viuria 4 més. Era, doncs, un ancià si considerem l'esperança de vida de l'època.

Molts especialistes vinculen aquest somni amb les tensions religioses de l'Alemanya de la Reforma i la creença popular que un gran diluvi destruiria el món. Tanmateix, independentment de les particularitats de la fantasmagoria onírica, la causa efectiva del somni podria ben bé haver estat una simple, prosaica i irreprimible pressió a la bufeta, és a dir, una terrible pixera matinera.

diumenge, 21 de setembre del 2014

Intel·ligència


No t'amoïnes si et sotmets a algun d'aquells indiscrets tests d'intel·ligència i en resulta que el teu QI no és el d'un superdotat. Donat que hom considera la intel·ligència com la capacitat per a respondre d'una manera innovadora davant situacions imprevistes i que és altament improbable que algú altre tinga unes vivències en tot semblants a les teues, és raonable suposar que seràs l'ésser més intel·ligent que mai viurà la teua vida.

dimecres, 21 de maig del 2014

El Gran Germà


La realitat sol superar sovint la ficció. La distopia orweliana 1984 parlava de telepantalles i control social, però ni remotament va preveure la implantació massiva dels telèfons mòbils, uns petits dispositius que permeten –legal o il·legalment– ubicar, visualitzar i escrutar l'entorn personal de cada ciutadà, a l'hora que rebre una informació sesgada i intervinguda segons l'interés del poder a la xarxa. I tots tan feliços! Què més podria somiar el Gran Germà?

dilluns, 19 de maig del 2014

Juan Francés


Juan Francés, Albereda Innocència, 1957

Avui dilluns, la radio local xativina ens desdejunava amb la trista notícia de la defunció de Juan Francés: "Xátiva pierde a un gran pintor". [Tot i que la mort es va produir divendres 16 de maig, el tràfec del cap de setmana va fer que no me n'assabentara de les breus necrològiques dels diaris que es van fer ressò.]

La veritat és que era un mal presagi que, des de feia algunes setmanes, no ens haguessem trobat passejant els nostres respectius gossos. Veient-lo tan lúcid i actiu, un no arribava a creure's que tingués 93 anys. Però ja sabem quins inconvenients té una edat avançada.

D'alguna manera, Juan va ser un "xiquet de la guerra" –potser no en el sentit estricte de l'expressió–: la guerra el va deixar orfe i va haver de viure alguns fets dramàtics que el van marcar per a tota la vida. Amargors que, d'altra banda, va provar de sublimar amb el conreu de l'art –de la música i, sobretot, de la pintura–. Color i passió a la manera de Vincent van Gogh van anar donant forma a una obra interessant i diversa, sense oblidar fer menció d'algunes incursions en l'abstracció i en una pintura espontàniament metafísica a la qual la seua sensibilitat i intel·ligència naturals i les seues vivències tràgiques el predisposaven.

Pendent restarà per a sempre la fotografia retrat que pretenia proposar-li amb un ram d'acolorits globus de Fira d'Agost a la mà endinsant-se sota els platans hivernals de l'Albereda Jaume I, com el nen d'una de les seues primeres pintures.

Descanse en pau per a sempre aquell xiquet que mai no va deixar de ser.