dimecres, 21 de maig de 2014
El Gran Germà
La realitat sol superar sovint la ficció. La distopia orweliana 1984 parlava de telepantalles i control social, però ni remotament va preveure la implantació massiva dels telèfons mòbils, uns petits dispositius que permeten –legal o il·legalment– ubicar, visualitzar i escrutar l'entorn personal de cada ciutadà, a l'hora que rebre una informació sesgada i intervinguda segons l'interés del poder a la xarxa. I tots tan feliços! Què més podria somiar el Gran Germà?
dilluns, 19 de maig de 2014
Juan Francés
![]() |
Juan Francés, Albereda Innocència, 1957 |
La veritat és que era un mal presagi que, des de feia algunes setmanes, no ens haguessem trobat passejant els nostres respectius gossos. Veient-lo tan lúcid i actiu, un no arribava a creure's que tingués 93 anys. Però ja sabem quins inconvenients té una edat avançada.
D'alguna manera, Juan va ser un "xiquet de la guerra" –potser no en el sentit estricte de l'expressió–: la guerra el va deixar orfe i va haver de viure alguns fets dramàtics que el van marcar per a tota la vida. Amargors que, d'altra banda, va provar de sublimar amb el conreu de l'art –de la música i, sobretot, de la pintura–. Color i passió a la manera de Vincent van Gogh van anar donant forma a una obra interessant i diversa, sense oblidar fer menció d'algunes incursions en l'abstracció i en una pintura espontàniament metafísica a la qual la seua sensibilitat i intel·ligència naturals i les seues vivències tràgiques el predisposaven.
Pendent restarà per a sempre la fotografia retrat que pretenia proposar-li amb un ram d'acolorits globus de Fira d'Agost a la mà endinsant-se sota els platans hivernals de l'Albereda Jaume I, com el nen d'una de les seues primeres pintures.
Descanse en pau per a sempre aquell xiquet que mai no va deixar de ser.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)