L'eternitat a l'abast d'un clic

No hi ha dubte que pàgines web, blocs, facebooks, twitters i serveis semblants, són tremendament útils per a fer-nos visibles. ¿Havieu pensat, però, que faran també la funció de "làpides electròniques" quan morim? Més enllà de la nostra curta existència biològica, mantindran "viu" el record del que vam ser. Això sí, només mentre dure aquest colombarium digital que és la triple w.

Dubtosa posteritat mineral

Per a la immensa majoria, els quinze minuts de fama de què parlava Warhol seran els que trigarà a ser despenjada la seua fotografia de la porta del tanatori on els podrem visitar de cos present per darrera vegada.

A tot estirar, algú de nosaltres acabarà com un fòssil estrany als aparadors d'algun museu d'una humanitat futura.

Viure i recordar

Potser fou Valeri qui va dir que viure i recordar el que havíem viscut era com viure dues vegades. Jo ho deixaria, a tot estirar, en una vegada i mitja.

Pintar de memòria

Pintar de memòria dotarà les teues pintures d'una certa autenticitat: si tu tens mala memòria, també elles reflectiran els teus lapsus.

El consol de la religió

Passe pel davant de l'església del Convent de la Consolació —allò que en diuen el Portal Fosc de Xàtiva—. La porta és oberta i, de fora estant, puc escoltar la monòtona salmòdia, com reverbera la megafonia en la buidor sepulcral de la nau. I no puc evitar pensar amb una certa esgarrifança que, per sort, encara sóc viu. ¿Com algú, amb la història que ha plogut, pot encara assistir a un ofici litúrgic sense que li grinyole fins a l'última neurona del cervell?
Com és de reconfortant la religió!

Les memòries de José María Aznar

Només puc imaginar-me Josemari com una caricatura.

Pàtries

Algú va dir que l'única veritable pàtria és la infantesa. Malauradament per als valencians, no podrà ser de cap altra manera.