dissabte, 15 d’agost del 2015
dimecres, 12 d’agost del 2015
Pensar les Comarques Centrals des de Xàtiva
Com a mínim sorprenent el documental Illa de Xàtiva, una producció de Terradelfoc dirigida per Rafa Carril. Un guió intel·ligent, voluntat d'objectivitat i un desplegament de recursos més que acceptable, tot ben adobat per tal de sospesar la insuportable lleugeresa del futur incert d'una llengua i una cultura que al País Valencià camina cada vegada amb pas més decidit cap a l'extinció i l'oblit. Un recorregut envolvent per sis talaies des d'on observar amb prou distància la ciutat que un dia va somiar ser capital política dels valencians. Sis lúcides reflexions sobre el que va poder ser i no ha estat.
Pel que fa a la llengua i al valencianisme polític, Xàtiva és de fa ja temps una terra abrusida pel vent de ponent. Més que a una illa, la seua condició s'assembla perillosament a la de les barcaroles de la famosa estampa de Hokusai. Les esperances que no siga definitivament engolida per la mar són ben minses.
¿Podran unes inarticulades Comarques Centrals Valencianes preservar per molt temps aquella puresa ètnica sobre la qual es pretenia bastir una voluntat de redreçament cultural del nostre poble?
No et perdes aquest interessant documental!
La sordera de la Justícia
divendres, 19 de desembre del 2014
Els 7 d'Aielo
El proper dissabte, 20 de desembre, a les 20:00 h es presentarà a la Llibreria La Costera de Xàtiva, una serigrafia editada per Ulleye en memòria dels set republicans d'Aielo de Malferit afusellats a Paterna entre novembre i desembre de 1939 pel bàndol franquista, després d’una farsa de judici sumaríssim. En l'acte intervindran el músic i compositor aieloner Llorenç Barber i l'autor, el dissenyador i artista plàstic Miquel Mollà.
L’edició consta de 100 exemplars, numerats i signats per l’autor, estampats a 4 tintes sobre paper Modigliani de 260gr/m2 a l’obrador del mestre serígraf Armando Silvestre.
Podrà adquirir-se a la Llibrería La Costera de Xàtiva, al quiosc de la plaça de la Constitució d'Aielo de Malferit (Plaça de la Constitució, 2) o sol·licitant-la a ulleye@ulleye.com.
dimecres, 1 d’octubre del 2014
Art i fisiologia
Nüremberg, 8 de juny de l'any del senyor 1525. Encara fosc, el mestre Dürer es desperta d'un malson. Està tan colpit i angoixat que, en llevar-se, agafa paper i pinzell i esbossa la visió d'un diluvi colossal en una petita aquarel·la a sota de la qual data i descriu el somni:
[…] vaig veure com van caure grans aiguats del cel. El primer va colpejar el sòl a prop de quatre milles de distància de mi amb una força tan terrible, enorme soroll i esquitxades que va ofegar tot el camp. En vaig quedar tant colpit que vaig despertar abans que comencés el xàfec. I la pluja que va seguir va ser enorme. Algunes de les aigües van caure a certa distància i d’altres molt a prop. I procedien d’una alçada tal, que semblaven caure a un ritme igualment lent. No obstant això, la primera aigua davallada sobtadament havia caigut amb tal velocitat, i acompanyada pel vent i un brogit tant aterridor, que quan em vaig despertar tot el meu cos tremolava i no em vaig refer fins al cap de molta estona […].
El 21 de maig, havia fet 53 anys i només en viuria 4 més. Era, doncs, un ancià si considerem l'esperança de vida de l'època.
Molts especialistes vinculen aquest somni amb les tensions religioses de l'Alemanya de la Reforma i la creença popular que un gran diluvi destruiria el món. Tanmateix, independentment de les particularitats de la fantasmagoria onírica, la causa efectiva del somni podria ben bé haver estat una simple, prosaica i irreprimible pressió a la bufeta, és a dir, una terrible pixera matinera.
[…] vaig veure com van caure grans aiguats del cel. El primer va colpejar el sòl a prop de quatre milles de distància de mi amb una força tan terrible, enorme soroll i esquitxades que va ofegar tot el camp. En vaig quedar tant colpit que vaig despertar abans que comencés el xàfec. I la pluja que va seguir va ser enorme. Algunes de les aigües van caure a certa distància i d’altres molt a prop. I procedien d’una alçada tal, que semblaven caure a un ritme igualment lent. No obstant això, la primera aigua davallada sobtadament havia caigut amb tal velocitat, i acompanyada pel vent i un brogit tant aterridor, que quan em vaig despertar tot el meu cos tremolava i no em vaig refer fins al cap de molta estona […].
El 21 de maig, havia fet 53 anys i només en viuria 4 més. Era, doncs, un ancià si considerem l'esperança de vida de l'època.
Molts especialistes vinculen aquest somni amb les tensions religioses de l'Alemanya de la Reforma i la creença popular que un gran diluvi destruiria el món. Tanmateix, independentment de les particularitats de la fantasmagoria onírica, la causa efectiva del somni podria ben bé haver estat una simple, prosaica i irreprimible pressió a la bufeta, és a dir, una terrible pixera matinera.
diumenge, 21 de setembre del 2014
Intel·ligència
No t'amoïnes si et sotmets a algun d'aquells indiscrets tests d'intel·ligència i en resulta que el teu QI no és el d'un superdotat. Donat que hom considera la intel·ligència com la capacitat per a respondre d'una manera innovadora davant situacions imprevistes i que és altament improbable que algú altre tinga unes vivències en tot semblants a les teues, és raonable suposar que seràs l'ésser més intel·ligent que mai viurà la teua vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)