Alfonso Rus oníric

El que són les coses, despús-anit vaig tenir un d'aquells somni d'angoixa que un sol patir quan té molèsties  gàstriques i al qual apareixia Alfonso Rus plorant les suposades trampes i malifetes dels anys passats al front de l'Ajuntament de Xàtiva i la Diputació de València. Tret d'aquest detall no recorde gaires coses més. He fet introspecció i m'he psicoanalitzat, sense poder trobar la raó per la qual Rus havia aparegut com a figurant en la pel·lícula que fa dues nits em vaig montar. Fa algun temps li vaig dedicar al personatge una serigrafia i una petita tira còmica, és improbable que haja estat per això. Avui, després del que ha passat, estic per donar crèdit a una altra explicació: dec tenir poders premonitoris.

Política i arquitectura

Em sorprén aquesta vesprada escoltar en un programa de ràdio presentar, com una novetat, un grup d'arquitectes que pretenen fer política amb l'arquitectura. Quina novetat! No és això el que han vingut fent les classes dominants des de l'època megalítica?

Paranoia psicopedagògica

De sempre m'ha fet un cert repelús la Pedagogia –abomine de la Didàctica com a ideologia–. Tinc l'enutjosa sospita que els psicopedagogs volen dominar el món fent-nos creure que és més important aprendre com aprendre que aprendre, simplement.

Fatalitats

Madurar sense envellir, és impossible. Envellir sense madurar, és lamentable.

Pensar les Comarques Centrals des de Xàtiva

Com a mínim sorprenent el documental Illa de Xàtiva, una producció de Terradelfoc dirigida per Rafa Carril. Un guió intel·ligent, voluntat d'objectivitat i un desplegament de recursos més que acceptable, tot ben adobat per tal de sospesar la insuportable lleugeresa del futur incert d'una llengua i una cultura que al País Valencià camina cada vegada amb pas més decidit cap a l'extinció i l'oblit. Un recorregut envolvent per sis talaies des d'on observar amb prou distància la ciutat que un dia va somiar ser capital política dels valencians. Sis lúcides reflexions sobre el que va poder ser i no ha estat.

Pel que fa a la llengua i al valencianisme polític, Xàtiva és de fa ja temps una terra abrusida pel vent de ponent. Més que a una illa, la seua condició s'assembla perillosament a la de les barcaroles de la famosa estampa de Hokusai. Les esperances que no siga definitivament engolida per la mar són ben minses.

¿Podran unes inarticulades Comarques Centrals Valencianes preservar per molt temps aquella puresa ètnica sobre la qual es pretenia bastir una voluntat de redreçament cultural del nostre poble?

No et perdes aquest interessant documental!

La sordera de la Justícia

Aquella sobtada sentència que condemnava el jutge Garzón a 11 anys d'inhabilitació pel cas de les escoltes dels corruptes de la trama Gürtel deixava ben palés que la Justícia no sols ha de ser cega, sinó també sorda.